Per negociar cal saber-ne

Hi ha coses que només les he vist a Catalunya. Ho devem tenir a la sang? Com pot ser que després de negociar un conveni força millor que l'estatal, saltin alguns dient que aquest conveni ens retalla les nostre condicions laborals?

Les nostres condicions laboral no tenen altra regulació que:
1- la que haguem negociat a les nostres empreses (i ja sabem que els acords d'empresa estan per damunt de tot) i
2- la que fixa el conveni estatal.
Per tant, com es pot dir que, allò que no solament millora el 90% de sector, sinó que està per damunt de l'únic marc que regula les nostre condicions laboral, ens ho retalla?

Doncs només es pot dir des de la..., la què...?, suposo...

ENQUESTA: De què dependrà que surti un conveni digne?

ENQUESTA: De què dependrà que surti un conveni digne?


Si no ho trobeu probeu prement aquest LINK


o posant SENCER aquest enllaç al navegador:

http://www.google.com/reviews/polls/display/-5387539554041629118/blogger_template/vote?purl=conveniintervenciosocial.blogspot.com

Ja hem superat el centenar de membres

Avui (ja dimecres 18 de juliol) a dos quarts d'una de la matinada, hem arribat al centenar de membres de la llista, i fa cinc minuts una nova persona ha demanat l'ingrés. Per tant (a part de situar-nos en el lloc quaranta-i-escaig d'un sector de prop de dues mil llistes sobre temàtiques socials) és de suposar que hem abastat una part força important del col·lectiu afectat pel conveni català d'intervenció social.

En aquestes de condicions (d'evidència de motivació i de quantitat de gent, donat que només en la darrera setmana se'ns han donat d'alta 63 companys/es) estaríem en condicions d'usar aquesta eina informàtica per a coordinar part del debat i de l'agitació.

Tanmateix sembla ser que ara mateix gairebé tothom està de vacances, els negociadors estan de vacances, molts de nosaltres, jo mateix... i ningú no explica res, ni al bloc ni a la llista. Esperem que al setembre despertarem de la letàrgia, com els ossos.

Mentrestant us explicaré que he estat responent una mar de missatges individuals (12) de gent que havia vist aquesta llista i en comptes d'apuntar-s'hi m'han escrit directament per a demanar informació; m'han semblat gent que no s'atreveix encara a organitzar-se per estar en condicions laborals precàries i en entitats petites "sense ànim de lucre".

També he rebut atacs de spammers, virus per part de psicòptates de la xarxa, i enviaments massius per a col.lapsar-me el compte, però ja hi contava (és força habitual quan inicies una cosa així) i sols se m'han carregat un compte, l'inicial, que ja tenia previst que seria prescindible, i ara ja administro el sistema des d'un altre compte. Ara mateix està tot sota control.

Suposo que els 12 que se m'han adreçat directament, malgrat la por que evidencien, ingressaran al grup els propers dies, i que quan jo torni de vacances em trobaré que superem els 150 ...i potser fins i tot hi ha hagut debat! També ja toca que cadascú del nosatres ens dediquem a fer-ne propaganda per tal d'ampliar-ne la capacitat de comunicació i mobilització. Si ho féssim si que "seríem colla" coordinats des d'aquesta llista.

Salutacions, bones vacances qui en tingui, i compte amb les medusses!

JA PODRIEM COMENÇAR A ORGANITZAR LES COMISSIONS

Ok, la maquinària d'internet està enllestida, tal com ens vam comprometre a la reunió al ceesc de dijous 5 al matí (web i llista de correu estaven operatives al cap de dues hores). Ahir vaig enllestir els darrers paràmetres i a hores d'ara ja podria servir per a impulsar la coordinació.

Ara cal començar a quedar per a les dues comissions que ja van quedar constituïdes.
També cal que algú vagi explicant com es van desenvolupant les diferents reunions (l'accés al bloc i a la llista de moment estan oberts).

salutacions

Autocritica i idioma (sobre l'ambit catala del grup i del conveni)

Per error hem convidat alguna persona de fora de Catalunya. Teníem algunes adreces de gent del nostre àmbit i estàvem convençuts que es tractava de companys de Barcelona. Des d'aqui les nostres més sinceres disculpes.

No vol dir això que no ens encanti la conversa amb gent de tot el mon, al contrari, els catalans som coneguts per la tolerància i mai no tenim problemes en parlar en anglès o en el que calgui, perquè l'important és la comunicació.

Però l'ambit d'aquest fòrum és el conveni català. Aquí cal fer Més autocrítica: he de reconéixer que això no ha quedat prou explicitat i de seguida ho recalcarem al peu dels missatges, a la pàgina del fòrum i al bloc.

I, pel que fa a l'idioma, donat que l'àmbit d'organització i mobilització que pretenem des d'aquí és un àmbit català, ja no es tracta d'ideologies sino que es tracta de normalitat i de complir la llei.

De la mateixa manera que en un fòrum d'ambit superior usaríem l'ànglès, i fins i tot en un fòrum d'àmbit ètnic tindríem en compte elements ètnics, en canvi en un fòrum com aquest, d'àmbit català, serem respectuosos amb tothom que escrigui (ja poden parlar anglès, urdu, xinès... ens encanta acollir d'entrada tothom i després ja trobarem la manera de fer-nos entendre) però els acords socials tàcits de cohesió social de casa nostra emparen l'ús del català, i a més la llei vigent deixa clar que ningú amb veïnatge a Catalunya pot alegar desconeixement del català.

Per tant tolerem i saludem l'ús de lléngues franques però mai no poden ser obligatòries en un àmbit on legalment els idiomes oficials estan clars, perquè seria anar no solament contra la llei sino també contra el bon rotlle.

En conseqüència, insisteixo, la única explicació de que algunes persones demanin l'ús de l'espanyol és que aquestes persones ens escriuen des de fora. Tots nosaltres estarem encantats de rebre les seves aportacions en qualsevol idioma sempre que entenguin la raó d'aquest grup, que és EN CONCRET la coordinació de la gent d'aquí.

Mobilització i Negociació

Estava llegint les gestes del procés negociador a Madrid i veig una diferència fonamental: A Madrid la negociació comença per dalt perquè les treballadores estan desmobilitzades, exactament igual que aquí, però allí reaccionen a temps, amb molt de temps d'antelació.

Més diferències:

A Madrid, entre altres coses, l@s treballador@s decideixen quines han de ser les seves tables salarials. Però com resulta que en el mon real això no és prerrogativa dels treballadors (llevat del congrés de diputats) sino dels amos, és lògic que en l'estira-i-arronsa regatejador el resultat de les tables salarials del conveni sigui força més baix, i més si l@s treballador@s, en comptes de presionar als seus patrons, es dediquen a pressionar els sindicats, com si els sindicats tinguessin una vareta màgica. De total manera, insisteixo, a Madrid l@s treballador@s van organitzar-se a temps, a Madrid ho inicia la fsap i després s'hi afegeix eco i en canvi aquí la fsap ha arribat ja molt lluny. Allí les presses per signar sembla que deriven de l'entreguisme de l'ugt, de la competència entre diverses federacions de ccoo (com aquí) i del poc interès de la patronal per a fer concessions (exactament igual com aquí).

A Madrid, quan s'organitza la plataforma eco, la fsap (ccoo) proposa i facilita la incorporacio de la plataforma eco com a membres de la delegació de ccoo en la negociació, igual que aquí, i això aprofondeix la distància amb ugt (esperem que no passi aquí però m'ha dit que en la passada reunió negociadora els d'ugt ja van escenificar una mica en aquest sentit i també, com a Madrid, els de ccoo que no eren de fsap es van apuntar al ridícul per a alegria dels patrons). Finalment, a Madrid els educadors anaven per una banda i els treballadors socials per l'altra, com si ens ho poguéssim permetre. Esperem que això no passi aquí.

No crec estar equivocada si dic que aquí hem començat amb ganes de trencar els ous sense ni tan sols tenir paella; hem de ser conscients de les febleses dels negociadors de la part laboral i en comptes de carregar contra tothom cal que agafem nosaltres la pressió damunt els amos (només així els sindicats s'atreviran a exigir més), alhora que advertim de les greus conseqüències que tindria pels sindicats que no tinguin en compte les nostres reivindicacions (els comitès d'empresa podem marxar en massa). Però per a això hem de tenir producció intelectual, hem de saber com està el sector, hem de fer números i hem d'estar ben organitzats. Però pel que sé ni tan sols sabem quanta gent som, si tan sols a Barcelona i rodalies, entre TS, eduques, gent del conveni del lleure, gent de residències, TF i altres.

No s'hi val limitar-nos a tirar pedres, si volem resultats hem de furgar des de dins, és a dir, enquadrats des de dins dels sindicats perquè la veritable negociació no es fa al carrer, es fa en la taula negociadora, amb la cara de l'amo davant. No si val criticar els sindicats de negociar malament, el que hem de fer és ser nosaltres mateixes les que negociem en la taula, i per això ens hem d'enquadrar dins els sindicats. Si no, ells acabaran pactat una misèria i nosaltres acabarem tirant pedres davant la seu de ccoo o d'ugt però ens haurem de menjar les condicions miserables que hauran signat.

I Conveni col·lectiu marc estatal d'acció i intervenció social

RESSOLUCIO de 5 de juny de 2007, de la Direcsion General de Trabakho, per la qual es registra i publica el I Conveni col·lectiu marc estatal d'acció i intervenció social.