Estava llegint les gestes del procés negociador a Madrid i veig una diferència fonamental: A Madrid la negociació comença per dalt perquè les treballadores estan desmobilitzades, exactament igual que aquí, però allí reaccionen a temps, amb molt de temps d'antelació.Més diferències:
A Madrid, entre altres coses, l@s treballador@s decideixen quines han de ser les seves tables salarials. Però com resulta que en el mon real això no és prerrogativa dels treballadors (llevat del congrés de diputats) sino dels amos, és lògic que en l'estira-i-arronsa regatejador el resultat de les tables salarials del conveni sigui força més baix, i més si l@s treballador@s, en comptes de presionar als seus patrons, es dediquen a pressionar els sindicats, com si els sindicats tinguessin una vareta màgica. De total manera, insisteixo, a Madrid l@s treballador@s van organitzar-se a temps, a Madrid ho inicia la fsap i després s'hi afegeix eco i en canvi aquí la fsap ha arribat ja molt lluny. Allí les presses per signar sembla que deriven de l'entreguisme de l'ugt, de la competència entre diverses federacions de ccoo (com aquí) i del poc interès de la patronal per a fer concessions (exactament igual com aquí).
A Madrid, quan s'organitza la plataforma eco, la fsap (ccoo) proposa i facilita la incorporacio de la plataforma eco com a membres de la delegació de ccoo en la negociació, igual que aquí, i això aprofondeix la distància amb ugt (esperem que no passi aquí però m'ha dit que en la passada reunió negociadora els d'ugt ja van escenificar una mica en aquest sentit i també, com a Madrid, els de ccoo que no eren de fsap es van apuntar al ridícul per a alegria dels patrons). Finalment, a Madrid els educadors anaven per una banda i els treballadors socials per l'altra, com si ens ho poguéssim permetre. Esperem que això no passi aquí.
No crec estar equivocada si dic que aquí hem començat amb ganes de trencar els ous sense ni tan sols tenir paella; hem de ser conscients de les febleses dels negociadors de la part laboral i en comptes de carregar contra tothom cal que agafem nosaltres la pressió damunt els amos (només així els sindicats s'atreviran a exigir més), alhora que advertim de les greus conseqüències que tindria pels sindicats que no tinguin en compte les nostres reivindicacions (els comitès d'empresa podem marxar en massa). Però per a això hem de tenir producció intelectual, hem de saber com està el sector, hem de fer números i hem d'estar ben organitzats. Però pel que sé ni tan sols sabem quanta gent som, si tan sols a Barcelona i rodalies, entre TS, eduques, gent del conveni del lleure, gent de residències, TF i altres.
No s'hi val limitar-nos a tirar pedres, si volem resultats hem de furgar des de dins, és a dir, enquadrats des de dins dels sindicats perquè la veritable negociació no es fa al carrer, es fa en la taula negociadora, amb la cara de l'amo davant. No si val criticar els sindicats de negociar malament, el que hem de fer és ser nosaltres mateixes les que negociem en la taula, i per això ens hem d'enquadrar dins els sindicats. Si no, ells acabaran pactat una misèria i nosaltres acabarem tirant pedres davant la seu de ccoo o d'ugt però ens haurem de menjar les condicions miserables que hauran signat.
A Madrid, quan s'organitza la plataforma eco, la fsap (ccoo) proposa i facilita la incorporacio de la plataforma eco com a membres de la delegació de ccoo en la negociació, igual que aquí, i això aprofondeix la distància amb ugt (esperem que no passi aquí però m'ha dit que en la passada reunió negociadora els d'ugt ja van escenificar una mica en aquest sentit i també, com a Madrid, els de ccoo que no eren de fsap es van apuntar al ridícul per a alegria dels patrons). Finalment, a Madrid els educadors anaven per una banda i els treballadors socials per l'altra, com si ens ho poguéssim permetre. Esperem que això no passi aquí.
No crec estar equivocada si dic que aquí hem començat amb ganes de trencar els ous sense ni tan sols tenir paella; hem de ser conscients de les febleses dels negociadors de la part laboral i en comptes de carregar contra tothom cal que agafem nosaltres la pressió damunt els amos (només així els sindicats s'atreviran a exigir més), alhora que advertim de les greus conseqüències que tindria pels sindicats que no tinguin en compte les nostres reivindicacions (els comitès d'empresa podem marxar en massa). Però per a això hem de tenir producció intelectual, hem de saber com està el sector, hem de fer números i hem d'estar ben organitzats. Però pel que sé ni tan sols sabem quanta gent som, si tan sols a Barcelona i rodalies, entre TS, eduques, gent del conveni del lleure, gent de residències, TF i altres.
No s'hi val limitar-nos a tirar pedres, si volem resultats hem de furgar des de dins, és a dir, enquadrats des de dins dels sindicats perquè la veritable negociació no es fa al carrer, es fa en la taula negociadora, amb la cara de l'amo davant. No si val criticar els sindicats de negociar malament, el que hem de fer és ser nosaltres mateixes les que negociem en la taula, i per això ens hem d'enquadrar dins els sindicats. Si no, ells acabaran pactat una misèria i nosaltres acabarem tirant pedres davant la seu de ccoo o d'ugt però ens haurem de menjar les condicions miserables que hauran signat.
1 comentari:
Molt d'acord amb el 90% del que diu EVA.
Crec que ara toca fer pressing a la patronal i, evidentment en el marc dels sindicats. A veure si arriba una assemblea de treballadors/es i simpatitzants i valorem quants treballadors/es resten interessats. llàstima no s'hagués fet abans. Però encara no és tard per pressionar la patronal en tot allò que sigui possible.
De fet a la darrera reunió de negociació així va quedar clar al demanar la paraula un col·lectiu de treballadors/es que fins a la data estan adscrits a d'altres convenis i què per misteris de les comunicacions institucionals havien quedat al marge al llarg d'un llarg any. Van renunciar a ser-hi presents si aixó implicava la finalització de la reunió. Per tant, van optar per marxar i que la reunió continués.
Buenu, imagino que en aquests casos, les filtracions intencionades s'haurien d'haver provocat, per part, fins i tot dels mateixos sindicats. Com a mínim per pressionar una mica més la patronal. De fet ha estat així, una mica tard, però ha estat així.
Publica un comentari a l'entrada