dijous, 19 de juliol del 2007
ENQUESTA: De què dependrà que surti un conveni digne?
Si no ho trobeu probeu prement aquest LINK
o posant SENCER aquest enllaç al navegador:
http://www.google.com/reviews/polls/display/-5387539554041629118/blogger_template/vote?purl=conveniintervenciosocial.blogspot.com
dimecres, 18 de juliol del 2007
Ja hem superat el centenar de membres
dimecres, 11 de juliol del 2007
JA PODRIEM COMENÇAR A ORGANITZAR LES COMISSIONS
Ara cal començar a quedar per a les dues comissions que ja van quedar constituïdes.
També cal que algú vagi explicant com es van desenvolupant les diferents reunions (l'accés al bloc i a la llista de moment estan oberts).
salutacions
Autocritica i idioma (sobre l'ambit catala del grup i del conveni)
No vol dir això que no ens encanti la conversa amb gent de tot el mon, al contrari, els catalans som coneguts per la tolerància i mai no tenim problemes en parlar en anglès o en el que calgui, perquè l'important és la comunicació.
Però l'ambit d'aquest fòrum és el conveni català. Aquí cal fer Més autocrítica: he de reconéixer que això no ha quedat prou explicitat i de seguida ho recalcarem al peu dels missatges, a la pàgina del fòrum i al bloc.
I, pel que fa a l'idioma, donat que l'àmbit d'organització i mobilització que pretenem des d'aquí és un àmbit català, ja no es tracta d'ideologies sino que es tracta de normalitat i de complir la llei.
De la mateixa manera que en un fòrum d'ambit superior usaríem l'ànglès, i fins i tot en un fòrum d'àmbit ètnic tindríem en compte elements ètnics, en canvi en un fòrum com aquest, d'àmbit català, serem respectuosos amb tothom que escrigui (ja poden parlar anglès, urdu, xinès... ens encanta acollir d'entrada tothom i després ja trobarem la manera de fer-nos entendre) però els acords socials tàcits de cohesió social de casa nostra emparen l'ús del català, i a més la llei vigent deixa clar que ningú amb veïnatge a Catalunya pot alegar desconeixement del català.
Per tant tolerem i saludem l'ús de lléngues franques però mai no poden ser obligatòries en un àmbit on legalment els idiomes oficials estan clars, perquè seria anar no solament contra la llei sino també contra el bon rotlle.
En conseqüència, insisteixo, la única explicació de que algunes persones demanin l'ús de l'espanyol és que aquestes persones ens escriuen des de fora. Tots nosaltres estarem encantats de rebre les seves aportacions en qualsevol idioma sempre que entenguin la raó d'aquest grup, que és EN CONCRET la coordinació de la gent d'aquí.
Mobilització i Negociació
A Madrid, quan s'organitza la plataforma eco, la fsap (ccoo) proposa i facilita la incorporacio de la plataforma eco com a membres de la delegació de ccoo en la negociació, igual que aquí, i això aprofondeix la distància amb ugt (esperem que no passi aquí però m'ha dit que en la passada reunió negociadora els d'ugt ja van escenificar una mica en aquest sentit i també, com a Madrid, els de ccoo que no eren de fsap es van apuntar al ridícul per a alegria dels patrons). Finalment, a Madrid els educadors anaven per una banda i els treballadors socials per l'altra, com si ens ho poguéssim permetre. Esperem que això no passi aquí.
No crec estar equivocada si dic que aquí hem començat amb ganes de trencar els ous sense ni tan sols tenir paella; hem de ser conscients de les febleses dels negociadors de la part laboral i en comptes de carregar contra tothom cal que agafem nosaltres la pressió damunt els amos (només així els sindicats s'atreviran a exigir més), alhora que advertim de les greus conseqüències que tindria pels sindicats que no tinguin en compte les nostres reivindicacions (els comitès d'empresa podem marxar en massa). Però per a això hem de tenir producció intelectual, hem de saber com està el sector, hem de fer números i hem d'estar ben organitzats. Però pel que sé ni tan sols sabem quanta gent som, si tan sols a Barcelona i rodalies, entre TS, eduques, gent del conveni del lleure, gent de residències, TF i altres.
No s'hi val limitar-nos a tirar pedres, si volem resultats hem de furgar des de dins, és a dir, enquadrats des de dins dels sindicats perquè la veritable negociació no es fa al carrer, es fa en la taula negociadora, amb la cara de l'amo davant. No si val criticar els sindicats de negociar malament, el que hem de fer és ser nosaltres mateixes les que negociem en la taula, i per això ens hem d'enquadrar dins els sindicats. Si no, ells acabaran pactat una misèria i nosaltres acabarem tirant pedres davant la seu de ccoo o d'ugt però ens haurem de menjar les condicions miserables que hauran signat.